No, no comenceu a renegar de les esglésies perquè encara ens queden unes quantes.
Si és veritat que existeix un criteri* sobre una estètica urbanística europea, l'hauriem de buscar a París. Però com que el viatge és car ens conformarem amb Barcelona, deixebla* incondicional d'aquella i la ciutat de la península que amb més cura* ha intentat d'imitar la metròpoli del Sena. Això ve a tomb del mercat de pintures que, si vinguéssiu en dissabte, trobaríeu a la Plaça de Sant Josep Oriol, just al costat de la del Pi. Aquí es concentrava bona part de la vida bohèmia* i artística barcelonina. Ara, però, ot queda un pèl turístic.
Sortint per el carreró de l' Ave Maria. Ave Maria és una pregaria dirigida a la mare de Jesús en Llatí:
Llatí:
Català:
El Llatí és molt important per nosaltres, per la nostra llengua i per la resta de llengües romàniques, ja que és el fonament d'aquestes.
Al final d'aquest carrer trenquem a la dreta, pel carrer dels Banys Nous; rep aquest nom perquè entre el 1160 i el 1716 va haver-hi uns banys jueus, encarregats per Ramon Berenguer VI i construits per Abraham Bonastruc. Encara es conserven restes d'aquest banys dintre de la botiga número 10. Ara aprlant de comerços que hi ha per aquest càrrer, si us fixeu, bona part són d'antigalles, en pocs llocs es poden trobar!
Ara seguim, uns metres més avall hi ha una cruïlla de quatre carrers. Anem per el carrer del Call; fou un barrí jueu, i és diu aixì per la sinagoga del Call. En els números 5 i 7 trobem parts del que va ser la muralla de Barcelona.
És nota en que les parets són de pedra, desgastada, no llisa.
A la següent cantonada, hi ha una estatueta d'un Sant; Per el nom del carrer és pot dir que és Sant Ramon del Call.
Si busquem per el carrer Marlet i el carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, hi trobarem una antiga sinagoga, la que he dit abans, no la podem veure per dins però la porta és bastant petita.
Continuem fins un carrer que surt a l'esquerra, el de Sant Domènec del Call, seguim fins al final i després a mà detra i, immediatament, a l'esquerra, pel carrer de San Felip Neri fins a una plaça que és pentagonal, amb una font al mitg i 5 costats. A la paret, hi ha impactes de bales de la guerra civil
.
Ara seguim, sortint per el altre carrer. Hi ha uns fanals iguals que els que hem vist abans. Però aquest no tenen cristalls.
Ara per sota de l'arcada, pel carrer Montjuïc del Bisbe, arribarey a la plaça Garriga i Bachs. Hi ha el monument que diu:
P. JUAN GALLIFA, DR. JOAQUIN POU, D.JUAN MASSANA, D. SALVADOR AULET, D.JULIAN PORTET, D. RAMON MAS: VAN SACRIFICAR LA SEVA VIDA PER DÉU PER LA PÀTRIA I PEL REI.
LA CIUTAT AGRAÏDA ENALTEIX AQUÍ PERPÈTUAMENT SEVA MEMÒRIA MCMXXIX.
Per aquest carrer on passa tanta gent és el del Bisbe, si mirem a la detra hi veurem el pont gòtic que uneix el Palau de la Generalitat amb la casa del president.
A l'esquerra està el carrer de la Pietat. Aquí també hi ha una placa. (FOTO)
APEL·LES MESTRES NASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT HOMENATGE DE LA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA. LES CORPORACIONS ARTISTIOVES ES COMPLAUEN A RECORDAR-HO. MCMXXXV-1935
Passem per davant del Portal de la Pietat de la Catedral
Fixeu-vos en l'arc que envolta el timpà*
Si mirem cap amunt veurem unes gàrgoles*
La Catedral de Barcelona va ser contruïda al segle XII. El seu estil és Romanic.
Més enllà, a la dreta hi ha la Casa de Canonges, rep aquest nom perquè era la residencia dels antics canonges, eran una ordre religiosa catòlica.
Ara, al cap d'uns metres, i també a la dreta, hi ha el carrer de Paradís. Al fons hi trobem les restes de l'antic Temple romà. Aquestes columnes són del segle 1 a.C, actualment aquest edifici és el MUHBA (Museu d'Historia de Barcelona)
Al mur hi ha una placa (FOTO)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada