El Barri Gòtic.

Al segon dia, seguint amb el nostre itinerari, ens vam endinsar als carrers plens d'història del conegut Barri Gòtic. Ens situarem a la font de Canaletes per segona vegada per passar llista amb els pofres. El Barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat de Barcelona i el seu centre històric. L'estructura del barri va arribar intacta fins al segle XIX, període que portà a grans transformacions en l'estructura i morfologia del Gòtic, com la transformació de cementiris parroquials en places públiques, el buidat de grans edificis amb el seu consegüent canvi d'ús i l'enderrocament de les muralles.

Al bell mig de la plaça Catalunya. Cap a la banda de la muntanya pugen dos dels passeigs més vells de la ciutat: La Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia. Encara que hi ha un desgavell urbanístic d'una lletjor i una fredor difícilment igualable.

La plaça Catalunya és el cor de Catalunya encara que un xic empastifat de detritius* de coloms. A dalt de tot d'un important banc podem trobar la representació d'un déu greco-romà. Mercuri era el missatger dels déus, protector del comerç, fill de Júpiter, assimilat a Hermes.

Creuant la Plaça Catalunya trobem la estàtua de Hèrcules.

De l'actual cor de la ciutat ens vam endinsar al cor de la part de ciutat antiga. Fent un viatge al passat ens vam perdre per el laberint perfectament estructurat anomenat Barri Gòtic. Després de informar-nos, ens vam endinsar al barri gòtic, que té aquest nom per l’estil arquitectònic del seus edificis. Ens endinsem per un carreró molt petit que ni sabíem que existia i que semblava no tenir sortida, però finalment sí: la plaça Ramon Amadeu. Una petita plaça silenciosa, i molt lluminosa. Ramon Amadeu, va ser un escultor i pessebrista Català nascut el 1745.

En aquesta plaça s’hi trobava l’església de Santa Anna, que és d’estil romànic. Si la voleu visitar ha de ser en pantaló llarg, perquè sino no us deixaran entrar, encara no entenc perquè. Bueno seguim, passant una arcada vam sortir al carrer de Santa Anna, on vam trencar a la dreta i vam arribar al de Bertrellans, on vam contar que hi havia 7 fanals.

Per aquest carrer vam arribar a la Plaça Vial de Madrid on es troben les restes d’una necròpoli* romana.

Tot ple de carrerons! Encara que us sembli difícil és molt fàcil orientar-se ja que tot ho trobem molt ben senyalitzat. Seguim amb l'itinerari! Agafem el passatge Duc de la Victòria i, ara trenquem a la dreta, pel carrer Duc de la Victòria i ara, de nou, a la dreta. Podem observar uns aparadors molt bonics. Ens situem ara al carrer de la Portaferrissa. Té aquest nom perquè tenia una porta de ferro que es deia que obria Barcelona ja que separava el riu de la ciutat. Seguint aquest carrer fins una miqueta abans d'arribar a la Rambla. El carrer que observem tan petit i tan llòbrec* és el famós carrer Petritxol, un dels més típics i entranyables. Fa molts però que molts anys, s'amagaven enginys i passions darrere d'aquests balcons! D'aquella època n'ha quedat cert regust. Hi ha una xocolateria molt famosa on fan unes ensaïmades amb xocolata i nata boníssimes! Recomano anar-hi si esteu per aquesta zona de Barcelona!

Aquest carrer està ple a banda i banda de rajoles fent homenatge a un personatge, o bé amb rodolins.

Ja heu acabat amb la xocolata? Dons continuem! Capa la dreta, seguim fins arribar a la Plaça del Pi. El perquè del seu nom, no es molt difícil, simplement es perquè a la plaça i resideix un pi centenari, però a part d'això, davant nostre tenim una gran esglèsia: l'Esglèsia del Pi, d'estil Gòtic també. 

Una mica d'història

No, no comenceu a renegar de les esglésies perquè encara ens queden unes quantes.

Si és veritat que existeix un criteri* sobre una estètica urbanística europea, l'hauriem de buscar a París. Però com que el viatge és car ens conformarem amb Barcelona, deixebla* incondicional d'aquella i la ciutat de la península que amb més cura* ha intentat  d'imitar la metròpoli del Sena. Això ve a tomb  del mercat de pintures que, si vinguéssiu en dissabte, trobaríeu a la Plaça de Sant Josep Oriol, just al costat de la del Pi. Aquí es concentrava bona part de la vida bohèmia* i artística barcelonina. Ara, però, ot queda un pèl turístic.

Sortint per el carreró de l' Ave Maria. Ave Maria és una pregaria dirigida a la mare de Jesús en Llatí: 

   Llatí:                                                                                    

                                     

Català:                               

El Llatí és molt important per nosaltres, per la nostra llengua i per la resta de llengües romàniques, ja que és el fonament d'aquestes.

Al final d'aquest carrer trenquem a la dreta, pel carrer dels Banys Nous; rep aquest nom perquè entre el 1160 i el 1716 va haver-hi uns banys jueus, encarregats per Ramon Berenguer VI i construits per Abraham Bonastruc. Encara es conserven restes d'aquest banys dintre de la botiga número 10. Ara aprlant de comerços que hi ha per aquest càrrer, si us fixeu, bona part són d'antigalles, en pocs llocs es poden trobar!

Ara seguim, uns metres més avall hi ha una cruïlla de quatre carrers. Anem per el carrer del Call; fou un barrí jueu, i és diu aixì per la sinagoga del Call. En els números 5 i 7 trobem parts del que va ser la muralla de Barcelona. 

 És nota en que les parets són de pedra, desgastada, no llisa.

A la següent cantonada, hi ha una estatueta d'un Sant; Per el nom del carrer és pot dir que és Sant Ramon del Call.

Si busquem per el carrer Marlet i el carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, hi trobarem una antiga sinagoga, la que he dit abans, no la podem veure per dins però la porta és bastant petita. 

 Continuem fins un carrer que surt a l'esquerra, el de Sant Domènec del Call, seguim fins al final i després a mà detra i, immediatament, a l'esquerra, pel carrer de San Felip Neri fins a una plaça que és pentagonal, amb una font al mitg i 5 costats. A la paret, hi ha impactes de bales de la guerra civil 

.

Ara seguim, sortint per el altre carrer. Hi ha uns fanals iguals que els que hem vist abans. Però aquest no tenen cristalls.

Ara per sota de l'arcada, pel carrer Montjuïc del Bisbe, arribarey a la plaça Garriga i Bachs. Hi ha el monument que diu: 

P. JUAN GALLIFA, DR. JOAQUIN POU, D.JUAN MASSANA, D. SALVADOR AULET, D.JULIAN PORTET, D. RAMON MAS: VAN SACRIFICAR LA SEVA VIDA PER DÉU PER LA PÀTRIA I PEL REI.

LA CIUTAT AGRAÏDA ENALTEIX AQUÍ PERPÈTUAMENT SEVA MEMÒRIA MCMXXIX.

Per aquest carrer on passa tanta gent és el del Bisbe, si mirem a la detra hi veurem el pont gòtic que uneix el Palau de la Generalitat amb la casa del president.

A l'esquerra està el carrer de la Pietat. Aquí també hi ha una placa. (FOTO)

APEL·LES MESTRES NASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT HOMENATGE DE LA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA. LES CORPORACIONS ARTISTIOVES ES COMPLAUEN A RECORDAR-HO. MCMXXXV-1935

Passem per davant del Portal de la Pietat de la Catedral 

 Fixeu-vos en l'arc que envolta el timpà*

Si mirem cap amunt veurem unes gàrgoles*  

La Catedral de Barcelona va ser contruïda al segle XII. El seu estil és Romanic. 

Més enllà, a la dreta hi ha la Casa de Canonges, rep aquest nom perquè era la residencia dels antics canonges, eran una ordre religiosa catòlica. 

Ara, al cap d'uns metres, i també a la dreta, hi ha el carrer de Paradís. Al fons hi trobem les restes de l'antic Temple romà. Aquestes columnes són del segle 1 a.C, actualment aquest edifici és el MUHBA (Museu d'Historia de Barcelona)

Al mur hi ha una placa (FOTO) 

Palau del Lloctinent - Santa Maria del Mar

Tornan al carrer Pietat i, a ma dreta, y ha un casal anomenat Palau del Lloctinent, la seva funció es de ser l'arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació dels comptes de BCN i reis d'Arago.

Surtint del Palau del Lloctinent acabarem a una Plaza anomenada Plaça del Rei, si puguem a un edifici podrem arribar a un edifici molt alt des de que veurem els edificis mes historics que l'envolten que son el Palau L'oc Timent, El Palau Reial, La Capella de Santa ageta i la Casa Padellàs. El Saló del Tinell a l'edat Mitjana era principalment tomar las decisions de govern. A la Palça del Rei es van produir alguns fets historics durant el regnat del reis Catolics, un dells va ser que can intenta matar a Fernando el Catolico, una altra la Recepcio de colon en un dels seus viatjes mes inportants y el consell de cent.

A l'altre carrer que s'anomena carrer Veguer que conecta a la Plaça del Rei, y s'anomena aixi perque un Veguer era un representat de las soberanias, y estaba en la vergueria que es la juridiccio administrativa medieval. Aquest carrer ens deixa a la baixada de la Llibreteria, pujant una mica a mà dreta arribem a la Plaça de Sant jaume que te una metafora que es el cor polític de Catalunya que significa que es on es junten les principals representats de Catalunya y el govern. Despres seguin arribem a dos edificis emblemàtics de la plaça que són la Generalitat i l'Ajuntament i als laterals y ha façanes medievals. A la façana de la Generalitat s'hi esposa una esscultura que es la de Sant Jordi que es el patro de Catalunya.

Anirem per el carrer paral·lel per on vingut i ens deixarà a la plaça de l'Angel y seguint el recorregut arribarem a l'esglesia de Santa MAria del Mar,  que va ser construida entre el 1329 y el 1383. Es un del principals exemples del gòtic català, es una isglesia molt gran i te un gran espai de la nau central.

Del Fossar de les Moreres al Palau de la Música

Donant la volta, a l’altra banda de l’església de Sta. María del Mar trobem una petita placeta amb un gran monument al mig i una inscripció al mur, som al Fossar de les Moreres, un monument a les víctimes del setge de Barcelona al 1714 en motiu de la Guerra de Successió Espanyola, durant la qual l’actual emplaçament d’aquest monument fou una fosa comuna on s’enterraren tots els caiguts en batalla defensant la ciutat, i per aquest motiu en el mur hi ha una inscripció que diu “al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor”, que son els primers dos versos del poema de Frederic Soler, on relata romànticament la caiguda de Barcelona. I al monument hi ha una dedicatòria en diverses llengües on hi diu “Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el Setge de Barcelona (1713 - 1714)”.

Aquest peveter va ser inaugurat al 2001 després d’haver estat diferents monuments fallits com un pont que imitava el que hi havia a l’edat mitjana, una plaça que havia acabat fent alhora d’aparcament, etc. Però, que en pensen del monument els comerciants? Per respondre a aquesta pregunta li formulem al propietari d’un bar que hi ha a la pròpia plaça que ens respon que és bonic però que ell preferiria una placeta més formal on s’hi pogués posar una terrassa.

En sortir del Fossar ens fiquem al carrer de Montcada, un petit carrer molt tradicional, és un dels carrers més llargs i rectilinis de tota la ciutat Medieval i acull un conjunt de palaus i residències aristocràtiques que el converteixen en un dels carrers més singulars i interessants de la Barcelona Medieval. Al número 20 hi trobem el Palau Dalmases, que actualment alberga un bar amb teatre d’òpera sense perdre la decoració barroca.

Una mica més endavant,  en el mateix carrer, trobem el Palau de Berenguer d’Aguilar al número 15, actual seu del Museu Picasso on podem trobar unes tines romanes que servien, segons el diccionari, per a preparar el bany per a tenyir, especialment el blau d’indi. Enfront del museu Picasso hi tenim la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d’Indumentària, antic Palau del Marquès de Liló. Ena aquest carrer hi ha un gran nombre de galeries artístiques on és sorprenent com es pot arribar a aprofitar un espai de pocs metres quadrats per a practicar i exposar art.

Seguint el carrer fins a arribar a la plaça d’en Marcús des d’on podem veure una petita església i, al costat, el carrer dels Assaonadors però, que feia exactament un assaonador? Doncs assaonar era el nom formal per a l’acció de fer madurar i preparar les pells. A l’altra banda de la plaça hi trobem el carrer del Carder, que era qui és dedicava a fer, reparar o vendre cardes, és a dir, eines per a cardar i cotó i altres teixits cardats. Agafem aquest carrer i trenquem a ma esquerra al carrer de Giralt el Pellisser. Aquest tal Giralt, segons el nomenclàtor de Barcelona, podria venir del fet que En un llibre de comptes del gremi dels sabaters de l'any 1487, s'esmenta una almoina de Guerau Pellisser relacionada amb la confraria de Sant Marc. Guerau o Giralt, pellisser, devia ser, doncs, un pelleter de nom i de fets.

Girem a la l’esquerra i després a la dreta fins arribar a Sant Pere més Alt on es troba el Palau de la Música Catalana, dissenyat per Lluis Domènech i Montaner i amb un clar estil modernista, al costat dret hi podem trobar un relleu on es veuen personatges caracteritzats de l’Època Medieval encapçalats per Sant Jordi amb un estendard o bandera i a l’esquerra hi ha l’edifici del Petit Palau que té un estil molt més discret i menys decorat.