Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andrea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andrea. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de juny del 2013

Bibliografia

http://www.lapedrera.com/ca/home
http://www.liceubarcelona.cat/el-liceu/la-institucio/gran-teatre-del-liceu.html
http://www.wikipedia.org/
http://weheartit.com/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_d%C3%A9us_grecs
http://dlc.iec.cat/
http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0
http://www.casabatllo.es/ca/
http://www.lapedrera.com/ca/home
http://www.joanbrossa.org/
http://www.miquelcosta.cat/
http://www.palaumusica.cat/ca/
http://www.bcn.cat/
http://maps.google.es/
http://barcelona.callejero.net/
http://enciclopedia.cat/
http://palaudalmases.com/gallery1/index.html
http://www10.gencat.cat/
http://www.cccb.org/ca/
http://www.macba.cat/
http://www.lapedrera.com/ca/home
http://www.fundaciomiro-bcn.org/?idioma=6
http://www.anycerda.org/web/es/any-cerda/fa-150-anys/el-pla-cerda

Opinió personal

Ana:
Creo que este trabajo de síntesis ha sido mucho mas complejo que los otros. Los primeros días íbamos un poco perdidos. Es verdad que íbamos con más ganas según el barrio que nos tocaba, aunque había recorridos muy largos! Nos ha servido bastante para saber más cosas de una ciudad que teníamos muy cerca y quizás no le prestábamos tanta atención. Gracias a esto nos sabemos orientar bastante mejor. En la parte trabajada en clase si que es verdad que nos podríamos haber organizado un poco mejor pero creo que hemos hecho un buen trabajo. 
Me ha gustado mucho!


Adrià:
Aquest crèdit ha sigut esgotador, ens hem passat quatre dies caminant sense parar i fent fotos a tot el que se'ns posava per davant. A més, hi havia itineraris especialment llargs com va ser el del barri gòtic, on vam acabar tots cansats i deixant molta feina per casa. A pesar de tot això, ha sigut divertit i entretingut, i hem conegut més d'una ciutat tant propera i de la qual, al menys jo, en sabia tant poc. No crec que com a grup ho haguem fet malament, però si que ho podríem haver fet millor i coordinar-nos millor la feina.

Rubén:
Bueno este credito a sido interesante pero, muy cansado, los recorridos estaban bien peo faltaba tiempo para completarlo todo, y algunos itinerarios las indicaciones estan un poco equivocadas, y hay puntos que tienes que ir que no estan muy claro. Y bueno por lo demas a estado bien, me a gustado esto de trabajar en grupo, y recorrernos sitios de barcelona que no habiamos recorrido.

Andrea: 

El crèdit d'aquest any ha sigut bastant més complicat que el dels altres. Hi havia molt més treball de part nostra. Però a la vegada m'ha agradat, teníem que anar per Barcelona nosaltres sols, amb un mapa i fins i tot preguntant a la gent. Sens dubte, el que més ens ha costat és el treball a classe, encara que en un principi semblava que seria fàcil.

GLOSSARI


Detritus: Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals.

Claustre: Passatge cobert, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d’un monestir, d’una catedral.

Necròpoli: Cementiri, especialment d’època prehistòrica, antiga o medieval.

Llòbrec: Fosc, tenebrós.

Criteri: Norma per a jutjar una cosa.

Deixebla: Persona que segueix la doctrina d’algú.

Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa.

Bohèmia:  Artista, home de lletres, etc., que, deslligat de les convencions socials, malviu del seu ofici.

Sinagoga: Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural de la comunitat.

Timpà:  A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.

Gàrgoles: Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.

Esmunyir: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor.

Emblemàtic: Que conté un emblema, que representa a la manera d’un emblema.
**Emblema: Signe visible d’una idea sovint acompanyat d’una llegenda explicativa. 

Eixam: Multitud.

Orfebre: Persona que fabrica o ven objectes d’or o d’argent.

Munió: Multitud.

Policromades:  Pintat o decorat amb molts colors.





El Eixample

Hacia el 1850, la necesidad de derribar las murallas para posibilitar la expansión de la ciudad se convirtió en un requerimiento reivindicativo, tanto para la burguesía como para las capas populares barcelonesas. Después de una serie de negociaciones con el gobierno central, se autorizó el derribo de las murallas y de la Ciudadela que asfixiaban el crecimiento de la ciudad. Este hecho permitió la posibilidad de urbanizar el espacio comprendido entre la ciudad y los pueblos del plan, y por tanto, organizar una nueva fase expansiva de la ciudad mediante la construcción de un ensanche. El proyecto de Cerdá se llevó a cabo ya finales del siglo la rambla ya era una realidad. 


La Eixample era una gran superficie donde no habia nada construido por motivos militares. El  Plano de la Eixample realizado por Cerdá en el 1859 estaba formado con casas que parecen islas. Proponía una cuadrícula continua de manzanas de 113,3 metros desde el Besòs hasta Montjuïc, con calles de 20, 30 y 60 metros. En la década de 1870 se produjo un progreso notable ya que los inversores vieron una gran oportunidad de negocio. Cuando llego la Fiebre del Oro, se empezó a construir más edificios y cada vez iban dejando menos zona verde. La Exposición Universal fue el 1888 y significó un nuevo impulso que permitió la renovación de algunas zonas y la creación de servicios públicos.





LA RAJOLETA:



Antes de empezar con los itinerarios por Barcelona visitamos la fabrica de productos ceramicos Pujol i Bausis, más conocida como ''La Rajoleta''. 

La fabrica fue creada en 1858, aunque fue cerrada y reabierta algunas veces. Entre el 1870-1875 la fabrica paso a manos de la familia Pujol. En 1984 fue cerrada definitivamente. 
La fabrica tuvo bastante demanda entre los arquitectos modernistas de la época. Entre ellos estan:
Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Antoni Maria Gallissà, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà, Enric Sagnier, Rafael Masó, Manuel Joaquim Raspall, Josep Azemar i Pont,Lluís Muncunill. Entre los particulares encontramos la familia Güell.


Podemos observar rajoles de Pujol i Bausis en el Instituto Pere Mata de Reus, en la Casa Lleó Morera, Casa Amatller, Casa Martí, Palacio Macaya en Barcelona. 



Características del modernismos: 



1- Los elementos están inspirados en la naturaleza.

2- La ondulación de los tejados y fachadas
3- La aplicación de materiales como el hierro forjado
4- El cuidado diseño de la decoración

Fundación Miró y Jardines Mosén Cinto

Salimos del Teatro Griego y volvemos a hacer el camino de donde hemos venido. Nos dirigimos a la avenida de el Estadio, hacia los jardines de Mosén Cinto, y decimos adiós a la Fundación Miró.


-Joan Miró Ferrà fue un escultor, pintor, grabador y ceramista español. Nacido en 1893.

-El arquitecto de este edificio fue Josep Lluís Sert.
-Aunque la idea de hacer este edificio nació en 1968, se construyo oficialmente en 1975.
-Las exposiciones actuales son:
       -Ocho o diez, seis o siete lobos: Ocho o diez, seis o siete lobos incorpora como         pieza principal de la exposición la película 90 º Doble vertiente, un relato audiovisual a caballo entre el documental y la ficción.


       -Los Verdes: una muestra de fotografías de árboles de Jaume Blassi.



Como podemos ver la avenida ha cambiado de nombre y ahora se llama ''Avenida de Miramar''.

Los jardines Mossèn Cinto fueron inaugurados el año 1970. Antiguamente se utilizaba como pedrera.
Si entramos en el parque podemos ver en la parte superior un seguido de lagos y estaños donde habitan una gran variedad de especies acuáticas  Es precioso. Dando la vuelta al lago encontraremos una estructura y unos cuantos ejemplares de un fósil: Ginkgo  Biloba.



-El Ginkgo Biloba es un árbol único en el mundo, sin parientes vivos. Desde hace siglos se ha utilizado sus cualidades terapéuticas. Los fósiles vivientes son aquellas especies que no están extintas pero se han encontrado ejemplares iguales a otras en fósiles. 








-Hay unos estancos donde podemos observar todo tipo de plantas como: Nymphaea Alba, Iris Pseudocicatus, Nupham Lutern y Zantesdeschia althropica



- Si os fijáis, también hay una escultura de una chica que en sus manos lleva lirios.

      


                    El poema dice:



                           Bonica és la rosa

                           Més ho és el ram
                           Més ho és el lliri
                           Que floreix tot l’any.




                                                        Mosén Jacint Verdaguer.

Una mica d'història

No, no comenceu a renegar de les esglésies perquè encara ens queden unes quantes.

Si és veritat que existeix un criteri* sobre una estètica urbanística europea, l'hauriem de buscar a París. Però com que el viatge és car ens conformarem amb Barcelona, deixebla* incondicional d'aquella i la ciutat de la península que amb més cura* ha intentat  d'imitar la metròpoli del Sena. Això ve a tomb  del mercat de pintures que, si vinguéssiu en dissabte, trobaríeu a la Plaça de Sant Josep Oriol, just al costat de la del Pi. Aquí es concentrava bona part de la vida bohèmia* i artística barcelonina. Ara, però, ot queda un pèl turístic.
Sortint per el carreró de l' Ave Maria. Ave Maria és una pregaria dirigida a la mare de Jesús en Llatí: 



   Llatí:                                                                                    



                                     




Català:                               






El Llatí és molt important per nosaltres, per la nostra llengua i per la resta de llengües romàniques, ja que és el fonament d'aquestes.
Al final d'aquest carrer trenquem a la dreta, pel carrer dels Banys Nous; rep aquest nom perquè entre el 1160 i el 1716 va haver-hi uns banys jueus, encarregats per Ramon Berenguer VI i construits per Abraham Bonastruc. Encara es conserven restes d'aquest banys dintre de la botiga número 10. Ara aprlant de comerços que hi ha per aquest càrrer, si us fixeu, bona part són d'antigalles, en pocs llocs es poden trobar!
Ara seguim, uns metres més avall hi ha una cruïlla de quatre carrers. Anem per el carrer del Call; fou un barrí jueu, i és diu aixì per la sinagoga del Call. En els números 5 i 7 trobem parts del que va ser la muralla de Barcelona. 


 És nota en que les parets són de pedra, desgastada, no llisa.
A la següent cantonada, hi ha una estatueta d'un Sant; Per el nom del carrer és pot dir que és Sant Ramon del Call.
Si busquem per el carrer Marlet i el carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, hi trobarem una antiga sinagoga, la que he dit abans, no la podem veure per dins però la porta és bastant petita. 



 Continuem fins un carrer que surt a l'esquerra, el de Sant Domènec del Call, seguim fins al final i després a mà detra i, immediatament, a l'esquerra, pel carrer de San Felip Neri fins a una plaça que és pentagonal, amb una font al mitg i 5 costats. A la paret, hi ha impactes de bales de la guerra civil 

.
Ara seguim, sortint per el altre carrer. Hi ha uns fanals iguals que els que hem vist abans. Però aquest no tenen cristalls.
Ara per sota de l'arcada, pel carrer Montjuïc del Bisbe, arribarey a la plaça Garriga i Bachs. Hi ha el monument que diu: 


P. JUAN GALLIFA, DR. JOAQUIN POU, D.JUAN MASSANA, D. SALVADOR AULET, D.JULIAN PORTET, D. RAMON MAS: VAN SACRIFICAR LA SEVA VIDA PER DÉU PER LA PÀTRIA I PEL REI.
LA CIUTAT AGRAÏDA ENALTEIX AQUÍ PERPÈTUAMENT SEVA MEMÒRIA MCMXXIX.
Per aquest carrer on passa tanta gent és el del Bisbe, si mirem a la detra hi veurem el pont gòtic que uneix el Palau de la Generalitat amb la casa del president.

A l'esquerra està el carrer de la Pietat. Aquí també hi ha una placa. (FOTO)
APEL·LES MESTRES NASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT HOMENATGE DE LA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA. LES CORPORACIONS ARTISTIOVES ES COMPLAUEN A RECORDAR-HO. MCMXXXV-1935
Passem per davant del Portal de la Pietat de la Catedral 




 Fixeu-vos en l'arc que envolta el timpà*
Si mirem cap amunt veurem unes gàrgoles*  




La Catedral de Barcelona va ser contruïda al segle XII. El seu estil és Romanic. 



Més enllà, a la dreta hi ha la Casa de Canonges, rep aquest nom perquè era la residencia dels antics canonges, eran una ordre religiosa catòlica. 



Ara, al cap d'uns metres, i també a la dreta, hi ha el carrer de Paradís. Al fons hi trobem les restes de l'antic Temple romà. Aquestes columnes són del segle 1 a.C, actualment aquest edifici és el MUHBA (Museu d'Historia de Barcelona)
Al mur hi ha una placa (FOTO) 







dilluns, 17 de juny del 2013

De la plaça Catalunya al Teatre Poliorama


Tocant a la Plaça de Catalunya iniciarem el recorregut des de la part més alta de la rambla. Aquest tram, que és força conegut, rep el nom de Canaletes. On hi ha la font de Canaletes, és tant important aquest monument que dona nom a aquesta part de la rambla. Tothom que vol tornar a Barcelona veu d'aquesta font, perquè com diu la dita: 
També és famosa per l'afició culer, on és reuneixen a aquest tram de la rambla per festejar les victòries del Barça. 

Ara baixem la rambla, a la dreta trobem el carrer Pintor Fortuny, té el nom d'un pintor català, aquest carrer ens portara fins el museu MACBA.

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona va ser inaugurat al 1995 i l'arquitecte és Richard Meier. Actualment s'exposen: 


-ALLÒ QUE DEVEM ESTAR DIBUIXANT AMB LES NOSTRES FORMES DE VIURE
-COLECCIÓN MACBA
-TWIN
-ESCRITO EN EL VIENTO
-EULÀLIA GRAU. NUNCA HE PINTADO ÁNGELES DORADOS
-HAY QUE HUIR DEL CONTENIDO COMO DE UNA PLAGA
-EL ARTE DE LA PRIMERA GLOBALIZACIÓN

Per a més informació visiteu la pagina oficial d'aquest museu: http://www.macba.cat/es/ 

En el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) l'edifici va ser creat a 1802, però al 1995 li van donarl'utilitat que té ara. Per a més informació: http://www.cccb.org/ca/


Descripció del MACBA: El que més destaca d'aquest edifici és que està fet amb parets blanques i moltes finestres, després també crida l'atenció la gran figura negra sense una forma predeterminada va ser creat en 1988. 



Un cop fem una visita al museu (que obre a las 10:00 AM) pugem per el carrer dels Àngels i a mà dreta trobarem la facultat de filosofia geografia i història. 



Universitats de Barcelona:

PÚBLIQUES:

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Universitat autònoma de Barcelona (UAB)
Universitat de Barcelona (UB)
Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP)
Escola Sup. De Música de Catalunya (ESMUC)


PRIVADES:

Fundació Universitària del Bages (FUB)
ESADE Law & Business school
Centro de Estudios Financieros (CEF)
Escuela Universitária politécnica de Mataró (EUPMT)
Escola Superior de Comerç Internacional UPF (ESCI)
Universitat Ramon Llul (URL)
Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
Universitat de Vic (UVIC)
Universitat Abat Oliba CEU (UAO)
EAE Bussines School
EADA Esc. De Alta Dirección y Administración
Fundación IQS
Escola Superior de Disseny (ESDI)
Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme (CETT)
         
Endavant hi ha el CERC (Centre d'Estudis i Recursos Culturals). Antigament . Creat l'any 1986, té com a objectius la cooperació amb els municipis de la província en tot allò relatiu a la formació, la informació i l'assessorament en matèria de polítiques i gestió de la cultura. Al segle XVIII va ser una Casa de Caritat on s'acullien els nens sense pares o pobres. 

Ara tornarem a la rambla per el Carrer del Carme, entrem al número 47. El reconeixereu perquè té un pati interior, amb jardins vells i edificis carregats d'història. Allà hi ha la Reial acadèmia de Medicina, Instituts d'Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya.







Ara ens dirigim al capdamunt del carrer del Carme, allà hi trobarem una església amb una gran bellesa com totes les esglésies de Barcelona.
El seu estil arquitectònic és d'estil barroc. La van construir i va pertranye els Jesuïtes fins la seva expulsiód'Espanya al 1767, està construïda sobre una altra església del 1553, que va ser incendiada al 1671. 








Anem a Portaferrisa i justament quan hi entrem trobarem un mosaic