Introducció

Ara que s’acosta la calor i quedar-se a classe comença a fer-se insuportable, sortim al carrer per a fer un tour turístic per la ciutat de Barcelona i ja de pas conèixer millor la ciutat veïna i els seus barris més comercials. Per a fer-ho farem quatre recorreguts carregats de petites i grans històries en quatre dies per quatre llocs diferents d’una zona relativament petita; La Rambla, el Barri Gòtic, l’Eixample i Montjuic, a més de un començament de treball amb una visita a la antiga fàbrica de rajoles Pujol i Bausis que va abastir de rajoles als arquitectes més grans de Barcelona.

Aquests dies ens deixen molts records inoblidables com la cooperació en grup, els riures, les fotografies i algunes discussions, a més de la fatiga present i persistent que ens ha acompanyat en tots els dies de recorregut i que ha anat in creiccendo  a mida que el treball avançava. 

Bibliografia

http://www.lapedrera.com/ca/home
http://www.liceubarcelona.cat/el-liceu/la-institucio/gran-teatre-del-liceu.html
http://www.wikipedia.org/
http://weheartit.com/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_d%C3%A9us_grecs
http://dlc.iec.cat/
http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0
http://www.casabatllo.es/ca/
http://www.lapedrera.com/ca/home
http://www.joanbrossa.org/
http://www.miquelcosta.cat/
http://www.palaumusica.cat/ca/
http://www.bcn.cat/
http://maps.google.es/
http://barcelona.callejero.net/
http://enciclopedia.cat/
http://palaudalmases.com/gallery1/index.html
http://www10.gencat.cat/
http://www.cccb.org/ca/
http://www.macba.cat/
http://www.lapedrera.com/ca/home
http://www.fundaciomiro-bcn.org/?idioma=6
http://www.anycerda.org/web/es/any-cerda/fa-150-anys/el-pla-cerda

Opinió personal

Ana:

Creo que este trabajo de síntesis ha sido mucho mas complejo que los otros. Los primeros días íbamos un poco perdidos. Es verdad que íbamos con más ganas según el barrio que nos tocaba, aunque había recorridos muy largos! Nos ha servido bastante para saber más cosas de una ciudad que teníamos muy cerca y quizás no le prestábamos tanta atención. Gracias a esto nos sabemos orientar bastante mejor. En la parte trabajada en clase si que es verdad que nos podríamos haber organizado un poco mejor pero creo que hemos hecho un buen trabajo. 

Me ha gustado mucho!

Adrià:

Aquest crèdit ha sigut esgotador, ens hem passat quatre dies caminant sense parar i fent fotos a tot el que se'ns posava per davant. A més, hi havia itineraris especialment llargs com va ser el del barri gòtic, on vam acabar tots cansats i deixant molta feina per casa. A pesar de tot això, ha sigut divertit i entretingut, i hem conegut més d'una ciutat tant propera i de la qual, al menys jo, en sabia tant poc. No crec que com a grup ho haguem fet malament, però si que ho podríem haver fet millor i coordinar-nos millor la feina.

Rubén:
Bueno este credito a sido interesante pero, muy cansado, los recorridos estaban bien peo faltaba tiempo para completarlo todo, y algunos itinerarios las indicaciones estan un poco equivocadas, y hay puntos que tienes que ir que no estan muy claro. Y bueno por lo demas a estado bien, me a gustado esto de trabajar en grupo, y recorrernos sitios de barcelona que no habiamos recorrido.

Andrea: 

El crèdit d'aquest any ha sigut bastant més complicat que el dels altres. Hi havia molt més treball de part nostra. Però a la vegada m'ha agradat, teníem que anar per Barcelona nosaltres sols, amb un mapa i fins i tot preguntant a la gent. Sens dubte, el que més ens ha costat és el treball a classe, encara que en un principi semblava que seria fàcil.

La manzana de la discordia

Siguiendo por la calle de Llúria se llega a la manzana situada entre los cruces de Consejo de Ciento y Diputación donde hay la entrada al interior de una de las manzanas de la Eixample donde podemos ver  una de las antiguas torres de vigilancia de la ciudad. La visión de cómo son las manzanas por dentro le hace reflexionar a uno sobre la posibilidad de vivir más seguro en el interior que en el exterior.

Justo salir de la manzana vemos la entrada del pasaje de Permanyer donde la mayoría de los edificios tienen un notorio estilo modernista. De éste se sale al pasaje Pau Claris (político y eclesiástico catalán del siglo XVI). Siguiendo por el pasaje y girando a la derecha encontramos el cruce con Consejo de Ciento que nos lleva hasta Paseo de Gracia.

Aquí se encuentra la llamada “manzana de la discordia” dónde se hallan tres edificios modernistas de tres famosos arquitectos; la Casa Lleó i Morera, de Lluís Domenech i Montaner, la Casa Ametller, de Josep Puig i Cadafalch, i la Casa Batlló, de Antoni Gaudí. Ésta manzana se llama popularmente así por la rivalidad de sus distintos arquitectos que construyeron ahí sus edificios entre 1898 i 1906.

Éstas casas se diferencian rápido de las demás gracias a que su estilo modernista es claro y resalta sobre la monotonía de las demás. La Casa Batlló está coronada por la figura de un dragón que hace homenaje a la leyenda de Sant Jordi, aunque ésta no es la única referencia a la leyenda en ésta manzana, sí es la más conocida.

Introducción

La ciudad de Barcelona no tiene muchos relieves por culpa de su situación marítima, pero el poco relieve que tiene lo tiene bien aprovechado. Un gran ejemplo de esto es la montaña de Montjuïc. Justamente al lado del mar se elevan 173 metros de roca y arena con una enorme carga histórica, monumental y cultural que durante el siglo XX vivió un cambio constante a consecuencia de los diferentes eventos que acogió Barcelona.

Una de las edificaciones más grandes que acoge y al mismo tiempo una de las más antiguas es el cementerio situado en la fachada marítima de la montaña. Es el cementerio más antiguo de la ciudad. Originalmente era un cementerio medieval judío, también fue un poblado íbero y, más tarde, una fortaleza romana que desapareció durante el período de Augusto (s. II aC.).

Desde la época de los romanos, la montaña fue explotada como cantera. Esta actividad llegó a su punto más álgido en el siglo XIX y se finalizó en el siglo XX. Hay una teoría sobre el origen del nombre del monte que apunta a que proviene de "Monte de los judíos", "Montjoiós" o "Monte Lovis" (Monte de Júpiter).

Montjuïc también alberga un gran número de jardines, el nombre de algunos de los cuales es un homenaje a poetas y escritores catalanes y mallorquines como Joan Maragall (nacido en Barcelona el 10 de octubre de 1860 y fallecido el 20 de diciembre de 1911. Fue un poeta y escritor catalán capital dentro de la poesía modernista del cambio de siglo), Joan Brossa (nacido el 19 de enero de 1919 en el barrio barcelonés de Sant Gervasi y fallecido en Barcelona el 30 de diciembre de 1998. Fue un poeta, dramaturgo y artista plástico catalán que tocó todos los géneros) y Miquel Costa (poeta mallorquín nacido en Pollença el 10 de marzo de 1854 y fallecido mientras predicaba el panegírico en el Convento de Santa Teresa de Mallorca, el 16 de octubre de 1922).

Del Fossar de les Moreres al Palau de la Música

Donant la volta, a l’altra banda de l’església de Sta. María del Mar trobem una petita placeta amb un gran monument al mig i una inscripció al mur, som al Fossar de les Moreres, un monument a les víctimes del setge de Barcelona al 1714 en motiu de la Guerra de Successió Espanyola, durant la qual l’actual emplaçament d’aquest monument fou una fosa comuna on s’enterraren tots els caiguts en batalla defensant la ciutat, i per aquest motiu en el mur hi ha una inscripció que diu “al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor”, que son els primers dos versos del poema de Frederic Soler, on relata romànticament la caiguda de Barcelona. I al monument hi ha una dedicatòria en diverses llengües on hi diu “Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el Setge de Barcelona (1713 - 1714)”.

Aquest peveter va ser inaugurat al 2001 després d’haver estat diferents monuments fallits com un pont que imitava el que hi havia a l’edat mitjana, una plaça que havia acabat fent alhora d’aparcament, etc. Però, que en pensen del monument els comerciants? Per respondre a aquesta pregunta li formulem al propietari d’un bar que hi ha a la pròpia plaça que ens respon que és bonic però que ell preferiria una placeta més formal on s’hi pogués posar una terrassa.

En sortir del Fossar ens fiquem al carrer de Montcada, un petit carrer molt tradicional, és un dels carrers més llargs i rectilinis de tota la ciutat Medieval i acull un conjunt de palaus i residències aristocràtiques que el converteixen en un dels carrers més singulars i interessants de la Barcelona Medieval. Al número 20 hi trobem el Palau Dalmases, que actualment alberga un bar amb teatre d’òpera sense perdre la decoració barroca.

Una mica més endavant,  en el mateix carrer, trobem el Palau de Berenguer d’Aguilar al número 15, actual seu del Museu Picasso on podem trobar unes tines romanes que servien, segons el diccionari, per a preparar el bany per a tenyir, especialment el blau d’indi. Enfront del museu Picasso hi tenim la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d’Indumentària, antic Palau del Marquès de Liló. Ena aquest carrer hi ha un gran nombre de galeries artístiques on és sorprenent com es pot arribar a aprofitar un espai de pocs metres quadrats per a practicar i exposar art.

Seguint el carrer fins a arribar a la plaça d’en Marcús des d’on podem veure una petita església i, al costat, el carrer dels Assaonadors però, que feia exactament un assaonador? Doncs assaonar era el nom formal per a l’acció de fer madurar i preparar les pells. A l’altra banda de la plaça hi trobem el carrer del Carder, que era qui és dedicava a fer, reparar o vendre cardes, és a dir, eines per a cardar i cotó i altres teixits cardats. Agafem aquest carrer i trenquem a ma esquerra al carrer de Giralt el Pellisser. Aquest tal Giralt, segons el nomenclàtor de Barcelona, podria venir del fet que En un llibre de comptes del gremi dels sabaters de l'any 1487, s'esmenta una almoina de Guerau Pellisser relacionada amb la confraria de Sant Marc. Guerau o Giralt, pellisser, devia ser, doncs, un pelleter de nom i de fets.

Girem a la l’esquerra i després a la dreta fins arribar a Sant Pere més Alt on es troba el Palau de la Música Catalana, dissenyat per Lluis Domènech i Montaner i amb un clar estil modernista, al costat dret hi podem trobar un relleu on es veuen personatges caracteritzats de l’Època Medieval encapçalats per Sant Jordi amb un estendard o bandera i a l’esquerra hi ha l’edifici del Petit Palau que té un estil molt més discret i menys decorat.

Drassanes, Colom i Palau de Mar

Anant una mica més cap a la dreta trobem l’edifici de les Drassanes, que té un estil clarament romànic tot i que és d’època gòtica. Les Drassanes de Barcelona són les més grans i completes del món i que servien, com totes es drassanes, per a la construcció de vaixells abans de dur-los al port per a la seva utilització tot i que, actualment, tenen la funció d’albergar el Museu Marítim de Barcelona.

Sortint de les Drassanes trobem la estàtua de Colom que, curiosament, senyala cap al nord-est, és a dir, cap a Àsia, mentre que el viatge a les Amèriques el va emprendre en direcció contrària.

Si ens desplacem una mica des de Colom veurem el port de Barcelona i les anomenades Golondrines que passegen als seus clients per l’interior del port des del 1888 per un no gaire mòdic preu. Si resseguim el contorn marítim arribarem a un pont vermell que ens porta a la zona del port per on fa deu anys entraven els vaixells Transmediterranis abans  de l’ampliació del port per a la arribada de vaixells de passatgers.

Continuant per aquesta avinguda arribem al Palau de Mar que actualment alberga el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

Dibuixos

Dibuix abstracte d'una parada de la Boqueria

Fnal del Passeig de Gràcia

Rajola de Passeig de Gràcia

Contorn de la Sagrada Família