Del Fossar de les Moreres al Palau de la Música

Donant la volta, a l’altra banda de l’església de Sta. María del Mar trobem una petita placeta amb un gran monument al mig i una inscripció al mur, som al Fossar de les Moreres, un monument a les víctimes del setge de Barcelona al 1714 en motiu de la Guerra de Successió Espanyola, durant la qual l’actual emplaçament d’aquest monument fou una fosa comuna on s’enterraren tots els caiguts en batalla defensant la ciutat, i per aquest motiu en el mur hi ha una inscripció que diu “al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor”, que son els primers dos versos del poema de Frederic Soler, on relata romànticament la caiguda de Barcelona. I al monument hi ha una dedicatòria en diverses llengües on hi diu “Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el Setge de Barcelona (1713 - 1714)”.

Aquest peveter va ser inaugurat al 2001 després d’haver estat diferents monuments fallits com un pont que imitava el que hi havia a l’edat mitjana, una plaça que havia acabat fent alhora d’aparcament, etc. Però, que en pensen del monument els comerciants? Per respondre a aquesta pregunta li formulem al propietari d’un bar que hi ha a la pròpia plaça que ens respon que és bonic però que ell preferiria una placeta més formal on s’hi pogués posar una terrassa.

En sortir del Fossar ens fiquem al carrer de Montcada, un petit carrer molt tradicional, és un dels carrers més llargs i rectilinis de tota la ciutat Medieval i acull un conjunt de palaus i residències aristocràtiques que el converteixen en un dels carrers més singulars i interessants de la Barcelona Medieval. Al número 20 hi trobem el Palau Dalmases, que actualment alberga un bar amb teatre d’òpera sense perdre la decoració barroca.

Una mica més endavant,  en el mateix carrer, trobem el Palau de Berenguer d’Aguilar al número 15, actual seu del Museu Picasso on podem trobar unes tines romanes que servien, segons el diccionari, per a preparar el bany per a tenyir, especialment el blau d’indi. Enfront del museu Picasso hi tenim la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d’Indumentària, antic Palau del Marquès de Liló. Ena aquest carrer hi ha un gran nombre de galeries artístiques on és sorprenent com es pot arribar a aprofitar un espai de pocs metres quadrats per a practicar i exposar art.

Seguint el carrer fins a arribar a la plaça d’en Marcús des d’on podem veure una petita església i, al costat, el carrer dels Assaonadors però, que feia exactament un assaonador? Doncs assaonar era el nom formal per a l’acció de fer madurar i preparar les pells. A l’altra banda de la plaça hi trobem el carrer del Carder, que era qui és dedicava a fer, reparar o vendre cardes, és a dir, eines per a cardar i cotó i altres teixits cardats. Agafem aquest carrer i trenquem a ma esquerra al carrer de Giralt el Pellisser. Aquest tal Giralt, segons el nomenclàtor de Barcelona, podria venir del fet que En un llibre de comptes del gremi dels sabaters de l'any 1487, s'esmenta una almoina de Guerau Pellisser relacionada amb la confraria de Sant Marc. Guerau o Giralt, pellisser, devia ser, doncs, un pelleter de nom i de fets.

Girem a la l’esquerra i després a la dreta fins arribar a Sant Pere més Alt on es troba el Palau de la Música Catalana, dissenyat per Lluis Domènech i Montaner i amb un clar estil modernista, al costat dret hi podem trobar un relleu on es veuen personatges caracteritzats de l’Època Medieval encapçalats per Sant Jordi amb un estendard o bandera i a l’esquerra hi ha l’edifici del Petit Palau que té un estil molt més discret i menys decorat.