Del Palau de la Virreina a l'edifici del Liceu

El barroc va ser un moviment cultural des del principi del segle XVII fins a finals del segle XVIII. Un dels edificis emblemàtics de Barcelona d'aquesta època és el palau de la virreina. Va ser edificat entre 1772 i 1778 com a residència de qui era el virrei de Perú, Manuel Amat i Junyent i, després de la seva mort, va viure allà la seva víuda, motiu pel qual va ser conegut com a palau de la Virreina.

Actualment aquest edifici es el “centre de la imatge” on es fan exposicions de fotografíes. Al pati interior podem trobar un dels gegants de Barcelona, que es un ocell.

Una mica més avall, acabat el senyoriu, ens vam endinsar a la zona més popular, la boqueria. És un mercat municipal i ens hem adonat de que han adaptat moltes parades per als turistes. La superfície assoleix els 2.583 m² amb més de 300 parades ofertant una gran varietat de productes casolans i exòtics. És el mercat més gran de Catalunya. A aquest mercat es troba el bar“Pinotxo”on es va servir per primera vegada el“biberó”(Cafè amb llet condensada).

Un cop vam sortir, en baixar una miqueta més la rambla ens vam trobar una obra ceràmica dissenyada per Joan Miró al terra anomenada “Pla de l´ós”. Aquest mosaic té la forma circular del cosmos. Els seus colors elementals, el groc, el blau, i el vermell, així com les formes simples, parlen del llenguatge propi de Joan Miró. Un llenguatge intuïtiu que recupera la puresa del món de la infància. Al alçar la mirada vam observar l'art oriental d'una edificació molt bella.

Vam seguir baixant la rambla fins trobar a la nostra dreta el Liceu. El Gran Teatre del Liceu, va ser creat el 1847 a la Rambla de Barcelona, és un teatre d'òpera que ha mantingut al llarg dels anys la seva funció de centre cultural i artístic. Un del símbols de la ciutat.

Després de visitar el Liceu ens vam dirigir cap a la Plaça Reial on ens esperaven una fanals en forma al·legòrica d’arbre dissenyats per Antoni Gaudí i la gran font en mig de la plaça que representa a les tres germanes de la mitologia grecoromana, les Tres Gràcies.

Les Tres Gràcies eren el símbol del do de les bones maneres i del bon humor. Eren les tres filles de Zeus i de la nimfa Eurínome, aquestes tres deesses es deien; Aglaia, que era la més jove i bella de les tres simbolitzava la intel·ligència. Eufròsine, simbolitzava el plaer i l'alegria. Talia, era la musa de la comèdia i de la poesia bucòlica, és representada amb una màscara i una corona d'heura.